Com treballa el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental per valoritzar els residus que gestiona?
El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental (CGRVO) treballa sempre de la mà dels ajuntaments consorciats per realitzar la millor gestió dels residus municipals.
El Consorci ofereix a tots els ens consorciats els serveis de recollida i la gestió dels residus municipals a través de l’empresa pública Serveis Ambientals del Valles Orienta, SA (SAVOSA) que compta amb una plantilla de més de 260 treballadors i treballadores i més de 85 camions de recollida de residus, gestiona directament les deixalleries de la comarca del Vallès Oriental i ofereix en tot moment el servei d’assessorament als ajuntaments consorciats.
Per altra banda, el Consorci també gestiona directament una Planta de Transferència per a les fraccions RESTA i envasos lleugers i una Planta de Digestió Anaeròbica i de Compostatge per tractar la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva dels residus municapals (FORM) del Vallès Oriental, Maresme i alguns municipis del Moianès. Actualment s’estan realitzant obres per ampliar i millorar la planta de tractament de la FORM i integrant també la transferència, es un projecte que es diu BioEnergy Vallès Oriental.
En què consisteix el projecte BioEnergy?
El projecte BioEnergy és un projecte no només d’ampliació de la planta existent sinó també de millora. Es busca la innovació per ser més eficients i s’incorpora tecnologia puntera per poder realitzar-lo. El projecte es divideix en dues fases, en una primera tractarà fins a 80.000t/any de FORM i una segona fase fins a 100.000t/any de FORM.
La nova instal·lació disposarà de dues línies de tractament de la FORM, una per a la fracció orgànica amb major percentatge impropis i una altra línia per a la fracció orgànica de millor qualitat que ens permetrà poder obtenir un compost òptim.
Un altre aspecte destacable és la incorporació d’un procés d’assecatge tèrmic que permetrà reduir la humitat del rebuig que es produeix a la Planta, això implicarà un estalvi econòmic amb la reducció d’aigua i a nivell ambiental la quantitat de tones que va a gestor finalista.
L’àmbit energètic té un paper fonamental en aquest projecte. La Planta continuarà produint biogàs, duplicant la producció actual. Aquest biogàs es diversificarà entre motors de cogeneració i la instal·lació d’enriquiment de biogàs (upgrading). Amb els motors es produirà energia elèctrica, de la qual una part serà per autoconsum i una altra part per venda a xarxa; així mateix tota l’energia tèrmica dels motors serà consumida pels propis processos industrials on el major consumidor serà l’assecatge tèrmic. A la instal·lació d’upgrading es produirà biometà per injectar a la xarxa de gas natural. La instal·lació d’upgrading anomenada BioVO és una instal·lació conjunta entre el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i el Consorci Besòs Tordera, on el biogàs excedentari de la planta de tractament de la FORM i l’EDAR de Granollers va a aquesta instal·lació de capacitat 500 Nm3/h de biogàs on es realitza una homogenització prèvia en un gasòmetre, una neteja del biogàs mitjançant filtres de carbó actiu, upgrading mitjançant tecnologia de membranes i el corresponent mòdul d’injecció com a equips principals. BioVO porta funcionant des del desembre de 2023 en règim d’operació.
Com funciona i quins avantatges té la Planta de Digestió Anaeròbica i de Compostatge del Consorci?
La Planta de Digestió Anaeròbica i de Compostatge porta funcionant des del 2009, aquest any farà 15 anys, a ple rendiment i amb uns bons resultats operatius fent gestió directa del servei, és a dir, és personal directament contractat per l’administració.
La Planta aposta per una tecnologia de digestió anaeròbia via humida que ha donat bons resultats durant tots aquests anys, ens ha permès poder tractar tota la fracció orgànica generant un biogàs de molt bona qualitat i un compost apte per a l’agricultura i la jardineria.
Quin paper de futur pot jugar l’hidrogen en una planta com aquesta i en general en el món de la gestió dels residus?
L’hidrogen té un paper clau, en primer terme per poder tractar fluxos i captacions de CO2 i poder canalitzar-lo a la producció de biometà.
Per una altra banda, per la producció d’hidrogen com a obtenció de gas renovable i poder injectar-lo a la xarxa de gas natural complint la normativa i requeriments associats o bé per altres usos.
En concret, el Consorci té una doctoranda industrial que està estudiant diferents tipus de catalitzadors per produir hidrogen verd a través del biogàs i del biometà. Des del Consorci apostem fermament per la innovació, la col·laboració entre centres de recerca, universitats… per anar avançant en la millora dels gasos renovables.
El fet de formar part de la Xarxa H2CAT és una oportunitat molt important per poder col·laborar conjuntament en projectes de col·laboració per treballar sobre tots aquests punts que he comentat.
Com poden contribuir els “bioresidus” a la transició energètica?
Els bioresidus tenen un paper clau en la transició energètica per tot el que he explicat anteriorment. A banda de ser recursos materials, són recursos energètics en forma d’electricitat, calor, biometà, hidrogen… Per tant, la bioenergia és completament imprescindible per a la transició energètica.
