L’hidrogen pot utilitzar-se com a matèria primera per produir combustibles sintètics, per la qual cosa emmagatzema hidrogen de forma versàtil, aprofitant els avantatges dels combustibles per integrar-se a les aplicacions d’ús final, sense modificar-se els sistemes existents, atesa la naturalesa química de les seves propietats.

Els combustibles sintètics líquids en condicions ambientals tenen avantatges davant dels gasosos, quant a densitat energètica, ja que els fa utilitzables per a aplicacions de mobilitat, en poder transportar més quantitat de combustible per volum, incrementant l’autonomia dels mitjans de transport en general .

A partir de l’hidrogen es poden obtenir altres electrocombustibles, tant en estat líquid (tecnologies Power-to-líquids: e-metanol i els productes Fischer-Tropsch: e-dièsel, e-gasolina, e-querosè, e-etilè o e- propilè) com en estat gasós (tecnologies Power-to-gas: e-metà o e-amoníac).

Aquests combustibles tenen propietats fisicoquímiques, idèntiques als productes petrolífers d’origen fòssil i suposen una forma de produir combustibles sintètics i emmagatzemar hidrogen (i, en primer terme, electricitat renovable) capaç d’integrar-se fàcilment a la infraestructura logística existent (gasoductes, vaixells cisterna, etc.). L’objectiu principal és investigar i desenvolupar tecnologies avançades que millorin l’eficiència energètica global i, conseqüentment, el cost del procés de producció.